Recursos

Acord firmat el 1985 entre Alemanya, França, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos amb l’objectiu d’eliminar progressivament les fronteres comuns dels Estats contractants i d’establir un règim de lliure circulació per als seus ciutadans i ciutadanes i els de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o els que posteriorment s’hi afegissin. Posteriorment s’hi anirien adherint els demés països, com per exemple l’Estat espanyol (1991).

Tanmateix, l’entrada en vigor de la supressió de les fronteres de la Unió Europea es produeix a partir del 1995 a través del Conveni de Schengen, quan es defineixen les condicions i garanties de l’Acord i es crea una única frontera exterior on s’efectuen els controls d’entrada a l’espai Schengen.

Qui perpetren, o existeix un temor fundat que perpetrin, els actes (en el cas del dret d’asil) o els danys greus (en el cas de la protecció subsidiària). Aquests agents poden ser:

a) estatals: quan la persecució o els danys greus són exercits per l’Estat o per alguna de les seves estructures;

b) no estatals: abasten a les persones, grups o comunitats que actuen fora de l’àmbit de l’Estat però on aquest promou, permet o tolera la persecució o els danys, o no és capaç de proporcionar una protecció efectiva.

Llei d’Asil espanyola inclou també un tercer tipus:

c) els partits o organitzacions que controlin l’Estat o una part considerable del territori.

El terme apàtrida designa tota persona que no és considerada com a nacional seu, per cap Estat, conforme a la seva legislació.

Comportament agressiu repetit destinat a ferir a algú. Pot ser físic, mental i/o emocional. Als països europeus, l’homofòbia i la transfòbia són amb sovint causa d’assetjament.

Llei contemplada en el marc jurídic espanyol que regula les condicions per al reconeixement del dret d’asil i de la protecció subsidiària, les clàusules d’exclusió, les causes de denegació, el procediment per a sol·licitar la protecció internacional, les condicions d’acollida, el rol de l’ACNUR en el sistema espanyol, la unitat familiar de les persones amb protecció reconeguda, la situació i necessitats de grups específics com els i les menors acompanyats i no acompanyats, i el reassentament, entre d’altres. El Reglament de desenvolupament d’aquesta llei encara no s’ha aprovat, i porta un retard de molts anys, la qual cosa crea un context d’indefensió, ja que la present llei fa referència al Reglament en un total de 14 ocasions.

Els termes sol·licitant d’asil i refugiat es confonen freqüentment: “sol·licitant d’asil” és la persona que sol·licita el reconeixement de la condició de refugiada i la sol·licitud encara no ha estat resolta de manera definitiva.

La Convenció de Ginebra de 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats, conjuntament amb el Protocol de Nova York de 1967, és el text fonamental del règim internacional del dret d’asil. És un dels instruments que es va adoptar en el marc de les Nacions Unides per pal·liar les conseqüències de les dues guerres mundials i és d’abast universal. Les dues aportacions més importants de la Convenció són la definició de persona refugiada i el principi de no devolució.

La Convenció sobre l’Estatut dels Apàtrides de 1954 estableix la definició legal d’una persona apàtrida (el qual es considera norma consuetudinària internacional): “A l’efecte de la present Convenció, el terme “apàtrida” es refereix a una persona que no sigui considerada com a nacional seu per cap Estat, conforme a la seva legislació” (Art. 1(1)).

El Manual sobre la Protecció de les Persones Apàtrides d’ACNUR de 2014 explica al detall cóm interpretar i aplicar la definició i els drets que estableix la Convenció.

Desplaçament d’una persona o d’un grup de població des d’un territori fins a un altre per establir-s’hi d’una manera temporal o permanent. Aquesta es considera de curta durada si es canvia de residència per entre 3 mesos i un any, mentre que serà de llarga durada en el cas que es superi un any. La definició clàssica de la migració contempla que aquesta es pot deure a diversos motius, podent classificar-se les seva motivació segons lliure, econòmica (o obligada) i forçada. Tanmateix, des de la Comissió es qüestiona la pretesa voluntarietat de totes les migracions, volent obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que també necessiten d’algun tipus de protecció

S’entenen per motius clàssics de persecució aquells als que fa referència la definició de persona refugiada inclosa a la Convenció de Ginebra de 1951. Són els següents: — Ètnia (“Raça” en el text de la Convenció de Ginebra de 1951): Entesa en el sentit més ampli, que abasta trets com el color de pell, l’origen o la pertinença a un determinat grup ètnic, normalment una minoria al si d’una col·lectivitat més àmplia. — Religió: Comprèn la professió de creences teistes, no teistes i atees, la llibertat de canviar de religió o de renunciar-hi, la participació o l’abstenció de participar en cultes formals, ja sigui en privat o en públic i individualment o en comunitat, així com altres actes o expressions que comportin una opinió de caràcter religiós o formes de conducta personal o comunitària basades en qualsevol creença religiosa o ordenades per aquesta. — Nacionalitat: No s’ha d’entendre només com “ciutadania”, sinó que designa també la pertinença a un grup determinat per la seva identitat cultural, ètnica o lingüística, els seus orígens geogràfics o polítics comuns o la seva relació amb la població d’un altre Estat. — Opinions polítiques: Inclou la professió d’opinions, idees o creences sobre un assumpte relacionat amb els agents potencials de persecució i amb les seves polítiques o mètodes, independentment que la sol·licitant hagi o no expressat tals opinions, idees o creences o obrat d’acord a les mateixes. Així mateix, comprèn els casos en què el perseguidor atribueix una determinada opinió política a la víctima, amb independència del que aquestapensi en realitat. En aquests casos, el rellevant és la percepció que té el perseguidor i no l’opinió política real de la víctima. — Pertinença a grup social determinat: Comprèn a conjunts de persones que comparteixen certs antecedents, característiques, costums, creences o condició social, que no poden canviar-se o que resulten tan fonamentals per a la seva identitat o consciència que no se’ls pot exigir que renunciïn a ella, i que els confereixen una identitat diferenciada al seu país d’origen. Amb el pas del temps, aquesta previsió ha permès estendre l’estatut de refugiat a nous motius de persecució que inicialment no eren reconeguts com a tals, com succeeix, entre molts altres, en el cas de les dones, el col·lectiu LGTBI o els joves en edat de combatre.

Autorització exigida per un Estat per permetre l’entrada, el trànsit o l’estada d’un estranger en el seu territori. Nacionals de països determinats poden viatjar a altres territoris si existeix un acord entre aquests a partir del qual en puguin quedar exempts.

• abordar les necessitats bàsiques de les persones (aigua, alimentació, habitatge, entre d’altres)
• garantir un conjunt de drets que milloren les capacitats de les persones, perquè aquestes tinguin una vida digna

Tracte diferenciat i desigual cap a una persona o un grup de persones en diversos àmbits de la vida social en funció d’una o diverses categories, siguin aquestes reals, atribuïdes o imaginàries, tals com la cultura, el gènere, l’edat o la classe social. La discriminació és un acte que limita o perjudica l’accés a drets de les persones afectades. La discriminació no és considerada per si mateixa com a persecució en el marc del dret d’asil, exceptuant les seves expressions particularment atroces i que, per si mateixes, constitueixen una violació greu dels humans. No obstant això, un patró persistent i generalitzat de discriminació que resulti en conseqüències substancialment perjudicials per a la persona o per al grup, justifica la necessitat de protecció internacional.

Continguts que fomenten, promouen o instiguen l’odi, la humiliació o el menyspreu, així com l’assetjament, les amenaces, la estigmatització i la difusió d’estereotips negatius, dirigits cap una persona o d’un grup de persones per una o més de les seves característiques.

Normes Internacionals acordades que reconeixen i protegeixen la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de cada individu, sense distinció per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o d’una altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altre estatut. Poden formar part del dret internacional consuetudinari i / o estar establerts en diversos instruments jurídics nacionals, regionals i internacionals.

Acte mitjançant el qual es viola greument els drets fonamentals d’una persona per motius ètnics, de religió, nacionalitat, opinió política o pertinença a un determinat grup social.

Persones i les comunitats que s’han desplaçat i ja estan reconegudes en el dret i les polítiques internacionals, com a aquelles que es troben en la mateixa situació, però estan fora de les categories reconegudes oficialment. Són persones en moviment els refugiats, els migrants interns i internacionals, els desplaçats interns, les víctimes del tràfic i el contraban de persones i els apàtrides. També ho són les persones que tracten de reunir-se amb els seus familiars, les comunitats indígenes desplaçades que volen tornar a casa ancestrals i totes les altres persones que, per qualsevol motiu, es troben en un lloc nou. Les persones en moviment poden haver migrat en el marc d’un patró predictible i ben establert, com el del treball agrícola estacional, o a causa d’un fenomen nou i dinàmic, com el canvi climàtic.

El principi de no devolució (o non-refoulement) prohibeix la devolució en qualsevol forma a països o a territoris on la vida o la llibertat poden estar amenaçades per motius d’ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinió política, és la pedra angular de la protecció internacional. Està plasmat a l’Article 33 de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats del 1951 i les úniques excepcions possibles poden ser aplicades si la persona constitueix una amenaça per a la seguretat nacional del país on estigui vivint, o havent estat convicte d’un delicte especialment greu, constitueix un perill per a aquesta comunitat.

Base emocional. Conjunt de sentiments desplegats arran d’un estereotip no reflexionat i tot sovint generalitzat, magnificat, extrapolat i aplicat indiscriminadament. Els prejudicis poden ser positius i negatius i es desenvolupen en tots els grups socials i cap a totes direccions. En aflorar de les emocions, els prejudicis estan molt interioritzats i són molt complicats d’analitzar i modificar. Tot sovint, davant d’experiències personals que contradiuen les nostres idees preconcebudes, ens resulta més fàcil considerar l’experiència com a una excepció a la norma que qüestionar les nostres pròpies aprensions, sorgides d’estereotips i prejudicis que han estat culturalment construïts.

La protecció internacional és un terme que engloba tant l’estatut de refugiat com la protecció subsidiària. Sovint és confós amb el terme estatut de refugiat, però cal remarcar que el terme protecció internacional és més ampli.

El dret a la protecció subsidiària és el que es dispensa a les persones que, no reunint els requisits per a ser reconegudes com a refugiades, es donen motius fundats per creure que si tornessin al seu país d’origen s’enfrontarien a un risc real de patir algun dels danys greus com la mort, tortura, amenaces contra la integritat, etc.

El Protocol reconeix l’aplicabilitat de la Convenció de 1951 als moviments contemporanis de refugiats, ja que aquesta estava redactada en resposta a les necessitats de les persones refugiades que existien a l’Europa de postguerra. És un instrument independent al que els Estats poden accedir sense ser part de la Convenció del 1951, encara que això no ocorre gairebé mai. Els Estats part del Protocol acorden aplicar les disposicions de la Convenció als refugiats que compleixin amb la definició de la Convenció, però sense les limitacions geogràfiques o temporals de la Convenció.

La xenofòbia implica el rebuig o l’odi a la persona d’origen estranger o bé a la persona que té trets culturals i físics diferents i s’assumeix que són d’origen estranger. Des del punt de vista teòric, la xenofòbia i el racisme no són el mateix. El racisme inclou col·lectius que, per definició, no entrarien en la xenofòbia, com ara la discriminació al col·lectiu gitano o a persones amb trets ètnic d’altres indrets però nascudes aquí. Normalment qui és xenòfob, és racista; així doncs, a la pràctica, la diferenciació és més acadèmica que no pas real.

És una forma de protecció que pot ser reconeguda a les persones que compleixen els requisits per ser una persona refugiada, és a dir, un temor fundat a ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual.

Expulsió d’un o una resident legal del territori d’un Estat per part de les autoritats governamentals. De conformitat amb l’article 32 de la Convenció sobre l’estatut dels refugiats, la Seguretat nacional i ordre públic són els únics motius emesos per l’expulsió d’una persona refugiada. Els procediments mitjançant els quals s’arriba a una decisió d’expulsió han de ser justos i equitatius, i la persona refugiada ha de disposar d’un termini raonable per buscar la seva admissió legal en un altre país.